|
Quan el Príncep es va trobar amb tota la feina se li va encongir el melic. Però com que s'havia compromès a ajudar a la dama es va encomanar als seus deus i "endavant les atxes". Hi havia coses que li venien molt de nou, els costums eren molt diferents i a vegades feia coses inversemblants que els altres no entenien. En quan al menjar, com que estava acostumat a menjar molt picant, els fills de la dama no volien menjar aquells "guissofius" que feia ell. A més a més tot això ho tenia que fer amb pocs diners.Tot eren maldecaps per al pobre Príncep...No s'acabava d'adaptar a aquest tipus de vida tan dur.
|
Apr 21, 2008
2:27 PM
|
|
...però estaba molt cansat de recórrer món sense parar, buscant princeses per arreu, ... i mai les trobava del seu gust,... que si una era grassa, l'altre massa prima, l'altre tenia la mania de posar-se barrets que semblaven ovnis, el que impossibilitaba de fer petons com cal, i així sense fi...
Quan va arrivar a aquell castell, es va quedar asturat de la vida tant familiar que s'hi respiraba... que si els deures dels fills, que si el conreu de la terra, que si la collita de tomaquèts i de patates, que si la mestra, que si el castell se li esbarlava una porta o be s'habia de pintar les rescades de les escales fetes amb les juguesques de la canalla... Sempre hi havia feina i mai aborriment.
La dama, en veure el delit del príncep li va proposar de quedar-se al seu lloc un temps i ella, agafaria la Harly Davison d'ell i el barret d'ala ample i s'en aniria a rodar món una temporada, mentres el príncep ocupaba el seu lloc....
Es van posar d'acord, i així que el noi es va posar el davantal, la dama es va calar el barret i va muntar a la moto; la va fer petar amb tota la força de la seva mà i totes les ganes del seu cor, i es va allunyar per la polsosa carretera que s'anava perdent a l'horitzó...
|
Apr 17, 2008
7:45 AM
|
|
|
Us agrada escriure contes. Doncs proposo que entre tots en fem un. Aquí va el començament.
Una vegada hi havia una dama que vivia en un castell, tot mig atrotinat. No es que li agradés de viure-hi però el se cavaller se'n havia anat a córrer mon i l'havia deixat sola amb els fills i totes les obligacions que comporta ser la mestressa del castell i les terres per administrar. De caler cap ni un, només deutes i mals de cap.
Mentre el fills varen ser petits de feina no en va faltar, però un cop els fills van començar a ajudar ella va tenir temps de pensar en ella mateixa i va començar un canvi que va resultar espectacular per a tots. Mentre aquest canvi s'anava fent realitat, un princep arrivat de llunyanes terres va trucar a la seva porta. Encara que era una mica maldestre, era tot cor i bondad...
Espero que algú s'animi a seguir
|
Apr 14, 2008
8:41 PM
|
Messages
Report Abuse
